Virus d'Epstein-Barr

De RTH
Salta a la navegació Salta a la cerca

El virus d'Epstein-Barr (VEB) és un herpesvirus humà molt comú. Encara que sol causar mononucleosi lleu, la IARC el classifica com a carcinògen de tipus I, ja que és capaç de segrestar el genoma humà i induir la proliferació cel·lular descontrolada.

Els mecanismes d'acció oncogènica inclouen[1][2] :

Infecció primària: El virus infecta els limfòcits B i les cèl·lules epitelials.

Alteració del genoma: Produeix proteïnes que interfereixen amb la regulació del cicle cel·lular i indueixen inestabilitat genòmica i trencaments cromosòmics.

Evasió immunològica: El VEB activa mecanismes per evitar ser destruït pel sistema immunitari, facilitant la supervivència de les cèl·lules alterades.

El VEB està directament relacionat amb la formació de diversos tumors malignes[1][2][3] [4]:

Limfomes: Principalment el limfoma de Burkitt, el limfoma de cèl·lules T i limfomes en pacients immunodeprimits (com a receptors de trasplantaments).

Carcinoma Nasofaringi: Un tumor del teixit epitelial de la gola molt associat a certes poblacions té una incidència molt més alta en poblacions del sud-est asiàtic i el sud de la Xina) i on el VEB actua directament com a motor tumoral.

Càncer gàstric: Una proporció significativa dels adenocarcinomes gàstrics presenten presència del virus.


Referències bibliogràfiques: