Virus d'Epstein-Barr
El virus d'Epstein-Barr (VEB) és un herpesvirus humà molt comú. Encara que sol causar mononucleosi lleu, la IARC el classifica com a carcinògen de tipus I, ja que és capaç de segrestar el genoma humà i induir la proliferació cel·lular descontrolada.
Els mecanismes d'acció oncogènica inclouen[1][2] :
• Infecció primària: El virus infecta els limfòcits B i les cèl·lules epitelials.
• Alteració del genoma: Produeix proteïnes que interfereixen amb la regulació del cicle cel·lular i indueixen inestabilitat genòmica i trencaments cromosòmics.
• Evasió immunològica: El VEB activa mecanismes per evitar ser destruït pel sistema immunitari, facilitant la supervivència de les cèl·lules alterades.
El VEB està directament relacionat amb la formació de diversos tumors malignes[1][2] :
• Limfomes: Principalment el limfoma de Burkitt, el limfoma de cèl·lules T i limfomes en pacients immunodeprimits (com a receptors de trasplantaments).
• Carcinoma Nasofaringi: Un tumor del teixit epitelial de la gola molt associat a certes poblacions té una incidència molt més alta en poblacions del sud-est asiàtic i el sud de la Xina) i on el VEB actua directament com a motor tumoral.
• Càncer gàstric: Una proporció significativa dels adenocarcinomes gàstrics presenten presència del virus.
Referències bibliogràfiques: