Morfologia

La Classificació Internacional de Malalties per a Oncologia en la seva 3a edició i 2a revisió (sigles en anglès: ICD-O-3.2) també descriu la morfologia del tumor. Els codis morfològics són de cinc dígits numèrics, els quatre primers n’identifiquen la histologia i el cinquè el comportament. Els valors de la histologia van de M-8000 a M-9993 a la ICD-O-3.2 i els del comportament són 0: benigne; 1: incert si és benigne o maligne; 2: in situ; 3: maligne, localització primària; 6: maligne, localització metastàtica; 9: maligne, incert si és primari o metastàtic. El software ASEDAT proposa una morfologia per a cada tumor, que es pot modificar manualment.

A Catalunya, els laboratoris de patologia codifiquen els tumors amb la terminologia Systematized Nomenclature of Medicine -Clinical Terms (SNOMED CT) i amb les codificacions proposades per la sèrie Word Health Organization (WHO) Blue Books.18,29-41 Aquests codis estan disponibles als laboratoris d’Anatomia Patològica (AP) mitjançant l’extensió catalana de SNOMED CT.42,43 Els codis de l’extensió catalana es mostren a l’annex 1.

Referències bibliogràfiques

Morfologia[modifica | modifica el codi]

L’ICD-O-3.24 també descriu la morfologia del tumor. Els codis morfològics són de cinc dígits numèrics, els quatre primers n’identifiquen la histologia i el cinquè el comportament. Els valors de la histologia van de M-8000 a M-9993 a la ICD-O-3.2 i els del comportament són 0: benigne; 1: incert si és benigne o maligne; 2: in situ; 3: maligne, localització primària; 6: maligne, localització metastàtica; 9: maligne, incert si és primari o metastàtic. ASEDAT proposa una morfologia per a cada tumor, que es pot modificar manualment.

A Catalunya, els laboratoris de patologia codifiquen els tumors amb la terminologia SNOMED CT i amb les codificacions proposades per la sèrie WHO Blue Books. Aquests codis estan disponibles als laboratoris d’AP mitjançant l’extensió catalana de SNOMED CT. Els codis de l’extensió catalana es mostren a l’annex 1.

Mètode diagnòstic[modifica | modifica el codi]

Base diagnòstica més vàlida del tumor. La classificació és jeràrquica (taula 6), el nombre més alt representa la base més vàlida (exceptuant el 9). Amb la informació d’AP del fitxer d’entrada, ASEDAT pot omplir automàticament les opcions 5, 6 i 7. Quan no hi ha informació d’AP, ASEDAT adjudica automàticament i per defecte el valor 9 (desconegut). Els valors 1 a 4 només es poden emplenar manualment.

Taula 6. Mètode diagnòstic del tumor)

Diagnòstic no microscòpic: (Exploracions complementàries excepte anatomia patològica.)

1. Diagnòstic clínic (sense proves complementàries)

2. Investigació clínica (inclou RX, ecografies, escàners, ressonàncies...)

4. Tests immunològics i/o bioquímics específics

Diagnòstic microscòpic:

5. Citologia o hematologia

6. Histologia de metàstasi

7. Histologia del tumor primari

Base diagnòstica desconeguda:

9. Desconegut

Lateralitat[modifica | modifica el codi]

•  S’activa amb tumors que es poden presentar bilateralment: pulmó (C34x), mama (C50x), testicle (C62x), ovari (C56x), tumor de Wilms (M-89603) i retinoblastoma (M-9510.3, M-9511.3, M-9512.3, M-9513.3 o M-9514.1).

•  La bilateralitat en pulmó, mama i testicle obliga a omplir una fitxa per a cada tumor i a especificar-ne la late- ralitat: dreta, esquerra, unilateral SAI (si es desconeix). Els tumors bilaterals d’ovari, tumor de Wilms i retino- blastoma només es registren un cop i en el desplegable se selecciona l’opció “Bilateral”. Si no són bilaterals, s’escull la lateralitat.

Comitè de tumors[modifica | modifica el codi]

Defineix si el tumor s’ha presentat/discutit en un CT del centre de l’RTH en algun moment de la història de la malaltia (diagnòstic, recidiva o metàstasi). Si ha estat presentat, la informació s’omple sempre manualment seleccionant el “Sí” del desplegable. En tumors múltiples, el revisor ha d’assignar quin tumor s’ha presentat al CT.

Grau de diferenciació[modifica | modifica el codi]

Els valors 1-4 són específics de tumors sòlids i els valors 5-8 de tumors hematològics (taula 7). A excepció d’alguns tumors urològics (descrits a l’apartat 2.10) i neurològics (descrits a l’apartat 2.11), quasi tots els tumors es classifiquen amb aquesta gradació i s’han d’omplir manualment. Per a determinades morfologies, ASEDAT inclou el grau automàticament (vegeu l’annex 2).

Taula 7. Grau de diferenciació

Grau	Descripció
1	Ben diferenciat
2	Moderadament diferenciat
3	Pobrament diferenciat
4	Indiferenciat, anaplàstic
5	Cèl·lula T; precursor T
6	Cèl·lula B, pre-B; precursor B
7	Cèl·lula nul·la; no-T i no-B
8	Cèl·lules NK (cèl·lula assassina natural)
9	No determinat

Nota 1. Grau de Nottingham dels tumors de mama (C50x): és un sistema d’avaluació del grau histològic de carcinomes ductals invasius. Es basa en tres característiques, a cadascuna de les quals s’assigna una puntuació de 1 a 3, en què 1 és la més propera a la normalitat i 3 la més allunyada. Les tres puntuacions se sumen (rang de 3 a 9) per obtenir el grau (taula 8). Es recull emprant respectivament les categories 1, 2 i 3 de la taula 7.

Taula 8. Construcció del grau de Nottingham

Característiques	Puntuació
Formació tubular1
present en >75% de la lesió	1
present entre 10 i 75%	2
present en <10% de la lesió	3
Pleomorfismo celular2
petit, regular y uniforme	1
augment moderat de la mida	2
accentuació de la variació nuclear	3
Número de mitosis3
0-7 figures mitòtiques	1
8-16	2
≥17	3

Suma de puntuacions	Grau Nottingham
3-5	I:     ben diferenciat
6-7	II: moderadament diferenciat
8-9	III: poc diferenciat

¹ Formació tubular. Es refereix a la proporció d’estructures tubulars de la lesió.

² Pleomorfisme cel·lular. Es consideren les característiques dels nuclis cel·lulars com ara: mida, relació nucli-citoplasma, contorns, uniformitat de la cromatina i augment dels nuclèols.

³ Activitat mitòtica. S’avalua a la perifèria de la neoplàsia, comptant el nombre de figures mitòtiques en 10 camps contigus (400x d’augment).

Nota 2. En el cas del carcinoma o adenocarcinoma de cèl·lules renals (aprox. el 70%-80% són carcinomes de cèl·lules clares), localització tumoral C64.9, s’utilitza el grau de Fuhrman (taula 9). Es recull emprant respectivament les categories 1-4 de la taula 7.

Taula 9. Grau de Fuhrman

Grau	Diàmetre nuclear (µm)	Forma nuclear	Nuclèol
1	Petit (~10 )	Rodona/uniforme	Absent/poc visible
2	Gran (~15 )	Contorn irregular	Visible a x400 augments
3	Més gran (~20)	Contorn irregular obvi	Visible y prominent a x100 augments
4	Grau 3 més nuclis multilobulats estranys ± cèl·lules fusiformes

Grau urològic[modifica | modifica el codi]

S’activa en els tumors de pelvis renal (C65.9), urèter (C66.9), bufeta de l’orina (C67) i uretra (C68.0) amb codis morfològics de valors compresos entre M-8120 i M-8122 o M-8130 i M-8131. La taula 11 mostra la correspondència entre la codificació de Bergkvist 1987 i la codificació OMS/SIUP 1998, que és la que s’ha de registrar. La informació del grau urològic s’omple manualment.

Taula 11. Grau de diferenciació del càncer de bufeta

Bergkvist 1987, modificada	OMS/SIUP 1998 Consens OMS 2004
Papil·loma grau 0	Papil·loma
Papil·loma amb atípia, grau 1	Neoplàsia urotelial papil·lar amb baix potencial maligne (PUNLMP)
Carcinoma urotelial, grau 2A	Carcinoma urotelial, baix grau
Carcinoma urotelial, grau 2B	Carcinoma urotelial, baix grau o alt grau (indeterminat)
Carcinoma urotelial, grau 3	Carcinoma urotelial, alt grau

OMS: Organització Mundial de la Salut. SIUP: Societat Internacional d’Uropatòlegs.

Normes de registre per als tumors de les vies urinàries[modifica | modifica el codi]

Per als tumors de les vies urinàries (C65-C68) s’apliquen les regles de registre següents:

1. Els papil·lomes i les neoplàsies urotelials de baix potencial maligne (PUNLMP) no s’han de registrar (M-8120.0)
2. Els carcinomes urotelials no invasius es codifiquen com a M-8130.2. Aquests inclouen NILGC (carcinomes papil·lars urotelials no invasius de baix grau: pTaLG) i NIHGC (carcinomes papil·lars urotelials no invasius d’alt grau: pTaHG).
3. Els tumors urotelials pTa i pTis corresponen a l’estadi 0 (estadi 0a o 0is).
4. Els carcinomes urotelials in situ (pTis) es codifiquen com M-8120.2.
5. El grau urològic dels NILGC és de baix grau i el dels NIHGC i in situ, d’alt grau.
6. Tots els carcinomes invasius (M-8120.3, M-8130.3) es consideren d’alt grau.
7. Si en un pacient apareixen dos o més tumors urotelials de dues localitzacions de vies urinàries diferents (p. ex., pelvis renal i bufeta), es registren per separat.
8. En presència de dos tumors urotelials de la mateixa localització, sincrònics (diferència entre les dates de diagnòstic/incidència: ≤ 3 mesos), es registra el més alt/avançat pel que fa a morfologia, comportament i/o grau.
9. En presència de dos tumors urotelials de la mateixa localització, metacrònics (diferència entre les dates de diagnòstic/incidència: > 3 mesos), es tenen en compte la morfologia, el comportament i el grau:
   • Igual morfologia, comportament i/o grau, es registra el primer.
   • Diferent morfologia, comportament i/o grau, es registren tots dos.
10. Les recurrències o recidives d’un tumor urotelial no es registren a l’RTH ICO-ICS.
11. Els tumors urotelials que no són purs histològicament (informe d’AP “amb diferenciació escamosa, adeno- carcinoma...”) es consideren carcinomes urotelials. Només quan són tumors urotelials amb diferenciació neuroendocrina es consideren com a tumors neuroendocrins. En aquests tumors neuroendocrins s’omple el grau de diferenciació en comptes del grau urològic.

Grau OMS per a tumors del sistema nerviós central (grau SNC)[modifica | modifica el codi]

L’annex 3 mostra les morfologies amb grau SNC associat. En aquestes morfologies, ASEDAT omple automàticament el grau. En les morfologies que tenen associat més d’un grau SNC, ASEDAT registra el més baix. L’alerta: “Cal introduir el grau SNC manualment”emergeix a ASEDAT quan s’ha d’introduir manualment el grau SNC. En cas que la informació no consti a la història clínica, el revisor ha de deixar la variable en blanc.

El grau SNC indica: I: tumors circumscrits, creixement lent, baix potencial de conversió a un tumor de més malignitat; II: tumors difusos, creixement lent i, alguns, amb tendència a progressar a tumors de més malignitat; III: tumors infiltrants amb cèl·lules atípiques o anaplàstiques i més nombre de mitosis; IV: tumors de creixement ràpid i alta taxa mitòtica. Poden presentar vasos de neoformació i necrosis.

Estadiatge al diagnòstic[modifica | modifica el codi]

Es registra sempre l’estadi en el moment del diagnòstic del tumor (al centre de l’RTH o en un altre centre). L’aparició de metàstasis després del primer tractament no modifica l’extensió registrada. La informació s’omple manualment i, en determinats casos, quan es disposa d’un codi adequat a la base de dades d’AP s’omple automàticament el pTNM. En cas que no consti, s’ha de deixar en blanc.

ASEDAT conté un desplegable amb els valors inclosos a la 7a i 8a edicions de la classificació TNM, els quals s’activen en els tumors sòlids i, en el cas dels tumors hematològics, només en la síndrome de Sézary (M-9701.3) i la micosi fungoide (M-9700.3). El TNM es desactiva en les neoplàsies hematològiques M-959x.x a M-9993.3 (excepte M-9700.3 i M-9701.3). Cal diferenciar la classificació basada en criteris clínics (TNM clínic), en criteris histològics (TNM patològic) i l’obtinguda després del tractament inicial (yTNM):

a) T clínic: definit només amb criteris clínics i radiològics.

• TX: el tumor primari no pot ser avaluat.
• T0: no hi ha evidència de tumor primari.
• Tis: tumor in situ.
• T1-T4: mida/extensió local del tumor primari. Com més alt és el nombre després de la T, més gran és la mida tumoral. Cada categoria de la T es pot subclassificar per detallar més l’extensió (p. ex., T3a i T3b) i fins i tot pot ser més específic (p. ex., T1b1 i T1b2).

b) N clínic: definit només amb criteris clínics i radiològics.

• NX: no es poden avaluar ganglis limfàtics regionals.
• N0: no hi ha metàstasis ganglionars regionals.
• N1-N4: grau d’afectació dels ganglis limfàtics regionals. Com més alt és el nombre després de la N, més ganglis limfàtics afectats hi ha. Cada valor de la N es pot subclassificar per donar una informació més deta- llada (p. ex., N1a i N1b).

c) M clínic: definit només amb criteris clínics i radiològics.

• M0: sense metàstasi a distància.
• M1: amb metàstasi a distància. Cada categoria de l’M1 es pot subclassificar per donar una informació més detallada de la metàstasi (p. ex.: M1a, M1b).
• MX: sense definició a la 7a i 8a edicions del TNM, però l’incloem perquè apareix en els informes clínics.

d) pT: definit amb criteris histològics.

• pTX: el tumor primari no pot ser avaluat histològicament.
• pT0: no hi ha evidència histològica de tumor primari.
• pTis: tumor in situ.
• pT1-4: mida/extensió local del tumor primari. Com més alt és el nombre després de la T, més gran és la mida tumoral. Cada categoria de la T es pot subclassificar per informar més detalladament de l’extensió (p. ex., T3a i T3b) i fins i tot pot ser més específic (p. ex., T1b1 i T1b2).

e) pN: definit amb criteris histològics.

• pNX: no es poden avaluar els ganglis limfàtics regionals.
• pN0: no hi ha metàstasis ganglionars regionals.
• pN1-4: grau d’afectació dels ganglis limfàtics regionals. Com més alt és el nombre després de la N, més ganglis limfàtics afectats hi ha. Cada categoria de la N es pot subclassificar més per donar una informació més detallada (p. ex., N1a i N1b).

Nota 1. a) Les micrometàstasis (sense metàstasis més grans de 0,2 cm) s’identifiquen mitjançant les sigles ‘mi’ (p. ex., pN1[mi]); b) les sigles ‘sn’ identifiquen el gangli sentinella (en anglès, sentinel lymph node)

f)  pM: definit amb criteris histològics.

• pM0: no hi ha presència de metàstasis a distància.
• pM1: presència de metàstasis a distància. Cada categoria de l’M1 es pot subclassificar per informar amb més detall de la metàstasi (p. ex., M1a, M1c, M1e).
• pMX: sense definició a la 7a i 8a edicions del TNM, però la incloem perquè apareix en els informes clínics.

Nota 2. La metàstasi en qualsevol gangli limfàtic no regional es classifica com a metàstasi a distància.

g) yTNM clínic (yT clínic, yN clínic, yM clínic): TNM clínic després de rebre tractament neoadjuvant.

h) ypTNM (ypT, ypN, ypM): TNM patològic després de rebre tractament neoadjuvant.

Nota 3. En cas de dubte sobre quin valor de T, N o M s’ha de registrar, s’aconsella escollir el valor més baix (la menys avançada).

Nota 4. Si hi ha valors de pTNM estructurats, aquests són recollits automàticament per l’ASEDAT.

Nota 5. Si en els informes no s’especifica si el TNM és clínic o patològic, es registra per defecte com a clínic.

Estadi clínic i estadi patològic[modifica | modifica el codi]

Els valors del desplegable són els inclosos a la 7a i 8a edicions de la classificació TNM. Si algun dels valors de l’estadificació apareix en un informe d’AP, es recull automàticament dins la variable estadi patològic. Els estadis només s’omplen manualment si consten a la història clínica. Si la informació no consta, s’ha de deixar en blanc. Aquest desplegable es desactiva en les topografies C51x, C52.9, C53x, C54x, C55.9, C56.9, C57.x o C58.9 i en les morfologies M959x.x a M-9993.3, a excepció de M-9700.3 i M-9701.3.

Nota. Si en els informes no s’especifica si l’estadiatge és clínic o patològic, es registra per defecte com a clínic.

Estadiatge del melanoma cutani (CLARK I BRESLOW)[modifica | modifica el codi]

S’activa amb la morfologia de melanoma (ICD-O-3.1 i ICD-O-3.2: M-872 a M-879). Clark (taula 12) mesura el grau d’infiltració cutània i Breslow (taula 13) la profunditat (en mm) del melanoma.

Taula 12. Classificació de Clark

Grau d’invasió	Descripció
I	Lesions que només comprometen l’epidermis (melanoma in situ); no invasiu.
II	Invasió de la dermis papil·lar; no arriba a la interfície dèrmica papil·lar reticular.
III	La invasió omple i expandeix la dermis papil·lar, però no penetra la dermis reticular.
IV	Invasió de la dermis reticular, però no del teixit subcutani.
V	Invasió del teixit subcutani a través de la dermis reticular.

Taula 13. Classificació de Breslow

Grau d’invasió	Descripció
I	< 1 mm
II	1 mm – 2 mm
III	2 mm – 4 mm
IV	> 4 mm

Clark i Breslow s’omplen manualment i en determinats casos de forma automàtica quan es disposen de forma estructurada a la base de dades d’AP. Si la informació no consta, es deixen en blanc.

Estadiatge de pròstata (GLEASON)[modifica | modifica el codi]

S’activa amb la localització de pròstata (C61.9). Puntua el grau d’anormalitat (d’1 a 5) de les cèl·lules obtingudes en diferents mostres de biòpsia (taula 14). El grau 1 indica cèl·lules normals, el grau 5 cèl·lules molt diferents del patró normal. Normalment, els tumors de pròstata presenten cèl·lules amb graus diferents i per obtenir el Gleason s’utilitzen els dos graus més comuns observats a les cèl·lules biopsiades (p. ex., si el grau més comú de les cèl·lules d’una mostra és el 3, seguit del 4, el patró és 3 + 4 i el Gleason és de 7). Els graus alts (≥ 8) indiquen càncer de creixement ràpid i alta probabilitat de disseminació.

Taula 14. Puntuació de Gleason

Categoria	Puntuació	Patró	Interpretació
1	≤ 6	≤ 3 + 3	Càncer de baix grau
2	7	3 + 4	Càncer de grau mitjà
3	7	4 + 3	Càncer de grau mitjà
4	8	4 + 4	Càncer d’alt grau
5	9-10	4 + 5, 5 + 4, 5 + 5	Càncer d’alt grau

S’omple manualment i en determinats casos de forma automàtica quan la informació està estructurada a la base de dades d’AP. Si la informació no consta, es deixa en blanc.

Estadiatge de còlon i recte (DUKES/ASTLER-COLLER)[modifica | modifica el codi]

S’activa en les localitzacions tumorals C18x, C19x o C20x. Mesura la profunditat del tumor a la paret del budell i la presència de metàstasi a distància. La taula 15 mostra l’equivalència entre la classificació Dukes i la d’Astler- Coller. El desplegable d’ASEDAT conté les dues classificacions combinades.

Taula 15. Classificació Dukes/Astler-Coller

Dukes	Astler-Coller	Descripció
A	A	No infiltra la muscular
B	-	Infiltra la muscular però no els ganglis
B	B1	No infiltra la serosa ni el greix
B	B2	Infiltra la serosa o el greix perirectal
B	B3	Afecta òrgans veïns
C	-	Afectació ganglionar
C	C1	A, B1 amb afectació de menys de 4 ganglis
C	C2	A, B1, B2 amb afectació de 4 o més ganglis
C	C3	A, B1, B2, B3 amb afectació de ganglis mesentèrics
D	D	Metàstasi a distància

S’omple manualment i en determinats casos (quan està estructurada a AP) de forma automàtica. Si la informació no consta, es deixa en blanc.

Estadiatge de genitals femenins (FIGO)[modifica | modifica el codi]

S’activa en les localitzacions C51x (vulva), C52.9 (vagina), C53x (cèrvix uterí), C54x (endometri), C55.9 (úter), C56.9 (ovari), C57x (altres genitals femenins inespecífics) o C58.9 (placenta). Els tumors ginecològics s’estadifiquen d’acord amb la normativa de les edicions 7a i 8a de la classificació TNM i la classificació FIGO (Federació Internacional de Ginecologia i Obstetrícia). FIGO només s’omple si consta a la història clínica.

S’omple manualment i en determinats casos de forma automàtica (quan la informació està estructurada a AP). Si la informació no consta, s’ha de deixar en blanc.

Nota 1. Si l’estadiatge apareix a l’informe d’AP sense la paraula “FIGO”, es considera FIGO.

Estadis hematològics[modifica | modifica el codi]

Per a totes les morfologies hematològiques (M-9590 - M-9999) a excepció d’M-9700.3 i M-9701.3 (micosis fungoides i síndrome de Sézary, respectivament) s’activen els estadis Ann Arbor, Rai-Binet i ISS.

Estadi Ann Arbor[modifica | modifica el codi]

L’usuari ha d’omplir l’estadi Ann Arbor en les morfologies següents: M-9590 a M-9699, M-9702 a M-9719, M-9726, M-9727 a M-9729, M9735 a M-9738, M-9811 a M-9819, M-9823, M-9827, M-9835, M-9837. Els comportaments /1 (incerts) no s’han d’estadificar.

Els valors d’estadi per als limfomes es mostren a la taula 16. S’omplen manualment. Si la informació no consta, s’han de deixar en blanc.

Taula 16. Estadi i anotació de la classificació Ann Arbor (modificació Cotswold)

Estadi Ann Arbor	Definició
I	Afectació d’una sola regió ganglionar o estructura limfoide (melsa, tim, anell de Waldeyer).
IE	Afectació d’un lloc extranodal contigu al lloc ganglionar afectat.
II	Afectació de ≥ 2 regions ganglionars del mateix costat del diafragma.
IIE	Afectació d’un òrgan extralimfàtic i ≥ 1 regió ganglionar del mateix costat del diafragma. El mediastí és un lloc únic; els ganglis limfàtics hiliars tenen lateralitat. El nombre de llocs anatòmics es pot definir pel sufix (p. ex., II3).*
II Bulky	Massa nodal única > 10 cm o > 1/3 d’amplada del mediastí.
III	Afectació de regions ganglionars o estructures als dos costats del diafragma.
III1	Amb o sense nòduls esplènics, hiliars, celíacs o portals.
III2	Amb nòduls paraaòrtics, ilíacs o mesentèrics.
IV	Amb participació de lloc(s) extraganglionar(s) més enllà dels designats a E.

E: implicació d’un sol lloc extraganglionar o contigu o proximal al lloc ganglionar conegut de la malaltia.

Classificació Ann Arbor[modifica | modifica el codi]

S’activa i s’omple amb els mateixos codis morfològics que l’estadi Ann Arbor. Els valors per als limfomes són els que apareixen a la taula 17. S’omple manualment i, si la informació no consta, s’ha de deixar en blanc.

Taula 17. Classificació Ann Arbor

Definició

A                Sense símptomes B.

B                 Presència de febre, sudoració nocturna, pèrdua de pes > 10% del pes corporal en els 6 mesos previs.

Estadi del mieloma múltiple[modifica | modifica el codi]

Els mielomes múltiples s’estadifiquen mitjançant la classificació ISS (International Staging System for Multiple Mieloma), taula 18. Aquest estadi s’ha d’omplir quan la morfologia és M-9732.3.

Taula 18. Classificació ISS (International Staging System) per al mieloma múltiple

Estadiatge	Definició
I	Beta-2-microglobulina inferior a 3,5 mg/l i albúmina igual o superior a 3,5 g/dl
II	No compleix criteris d’estadiatge I o III. Es consideren dues categories: •   Beta-2-microglobulina inferior a 3,5 mg/l però albúmina inferior a 3,5 g/dl; o •   Beta-2-microglobulina entre 3,5 mg/l i 5,5 mg/l, independent del nivell d’albúmina
III	Beta-2-microglobulina superior a 5,5 mg/l.

Estadi per a la leucèmia limfàtica crònica (LLC)[modifica | modifica el codi]

Les leucèmies limfàtiques cròniques s’estadifiquen mitjançant les classificacions Rai i Binet, taules 19 i 20 respectivament. Aquest estadi s’ha d’omplir quan la morfologia és M-9823.3.

Taula 19. LLC: classificació Rai

Estadiatge	Definició
0	Limfocitosi amb > 5.000 limfòcits/µl de sang sense cap altre signe físic.
I	Limfocitosi i ganglis limfàtics afectats, sense hepatomegàlia, esplenomegàlia, anèmia ni plaquetopènia.
II	Limfocitosi ± fetge i/o melsa grans ± adenopaties inflamatòries.
III	Limfocitosi i anèmia (Hb < 11 g/dl) ± adenopaties ± hepatomegàlia/esplenomegàlia.
IV	Limfocitosi i plaquetopènia (< 100 x 109/l) ± hepatomegàlia/esplenomegàlia ± anèmia.

Taula 20. LLC: classificació Binet

Estadiatge	Definició
A	Afectació de < 3 àrees ganglionars, sense anèmia (Hb < 11g/dl) ni plaquetopènia (<100 x 109 /l) .
B	Afectació de ≥ 3 àrees ganglionars, sense anèmia ni plaquetopènia.
C	Anèmia i/o plaquetopènia ± afectació d’una o més àrees ganglionars.

Marcadors pronòstics del càncer de mama[modifica | modifica el codi]

Els receptors hormonals s’activen només per al càncer de mama (C50).

Receptor d’estrògens: negatiu, percentatge (0-100%), positiu (per quan no es detalla el percentatge), indeterminat o desconegut.

Receptor de progesterona: negatiu, percentatge (0-100%), positiu (per quan no es detalla el percentatge), indeterminat o desconegut.

Proteïna HER2: negatiu, +, ++, +++, indeterminat o desconegut. Quan el patòleg té un valor d’HER2 + o ++ practica sempre (en principi) una anàlisi per hibridació fluorescent in situ (FISH) per confirmar si és positiu, negatiu o indeterminat. Si la FISH és negativa o no amplificada, se selecciona negatiu. Si és positiva o amplificada, se selecciona positiu (+++). Si és indeterminada, se selecciona indeterminat.

Transformació hematològica[modifica | modifica el codi]

Quan es detecten dues neoplàsies hematològiques en un pacient, es poden donar tres situacions: a) que la segona neoplàsia sigui una transformació de la primera, b) que siguin neoplàsies múltiples, i c) que la segona neoplàsia correspongui a un canvi d’entitat per millores diagnòstiques. Per resoldre el cas automàticament, ASEDAT obliga el revisor a omplir dues variables: data de transformació i morfologia de la segona neoplàsia.

ASEDAT contrasta: a) la morfologia de la primera neoplàsia (variable Morfologia) amb la morfologia de la segona (variable Segona Morfologia), i b) la data de diagnòstic de la primera neoplàsia (variable: Data Incidència Poblacional) amb la de la segona (variable: Data Segona Morfologia). El primer algorisme compara les dues morfologies d’acord amb la normativa internacional especificada a l’annex 4. Si els criteris morfològics confirmen que hi podria haver transformació, s’aplica un segon algorisme d’acord amb criteris temporals. Si la diferència entre les dues dates és > 3 mesos, es considera que hi ha transformació. En canvi, si el temps és ≤ 3 mesos, no es considera transformació (figura 5). D’acord amb aquests criteris, ASEDAT proporciona una de les opcions següents:

• No transformació: quan els criteris morfològics consideren que la segona neoplàsia és de la mateixa línia cel- lular que la primera o quan, complint criteris morfològics, el temps transcorregut entre la primera i la segona neoplàsia és ≤ 3 mesos, es consideren un únic tumor. ASEDAT mostra l’opció “No”.

Per solucionar manualment aquests casos cal seguir les recomanacions següents:

1. Si el temps transcorregut entre la primera neoplàsia i la segona és > 3 mesos, es registra la data de la primera neoplàsia (data d’incidència poblacional) amb la morfologia de la primera neoplàsia a la variable Morfologia.
2. Si el temps transcorregut entre la primera neoplàsia i la segona és ≤ 3 mesos, s’ha de substituir la morfolo- gia de la primera neoplàsia (variable Morfologia) per la de la segona neoplàsia (variable Segona Morfologia), conservant sempre la data d’incidència poblacional de la primera.

• Transformació: ASEDAT mostra l’opció “Sí”. En aquests casos no cal entrar la transformació com a nou tumor (només queda registrada a l’apartat transformació de la neoplàsia inicial) i els possibles tractaments associats s’assignen a la neoplàsia inicial. Per temporalitat, podem discriminar si el tractament és per a la neoplàsia ini- cial o per a la transformació.

Nota 1. Si hi ha transformació, s’ha d’omplir obligatòriament la topografia de la segona neoplàsia (s’omple d’acord amb l’apartat de topografia, apartat 2.4).

• Tumor hematològic múltiple: la segona neoplàsia NO és una transformació. ASEDAT mostra l’opció “Possible múltiple”. El revisor ha de resoldre cada tumor manualment.

• Si les dues neoplàsies hematològiques corresponen al mateix grup morfològic (taula 5), només es registra la primera. Si les histologies de les dues neoplàsies pertanyen a grups morfològics diferents, s’han de registrar les dues neoplàsies (tumors múltiples).

• No avaluable: no es disposa d’informació suficient per resoldre si hi ha transformació o no. ASEDAT mostra l’opció com “N/A” (no avaluable).

Nota 2. Si la revisió manual defineix una transformació hematològica en una data concreta (p. ex., limfoma fol·licular, NOS -M9690.3, transformat en limfoma B difús de cèl·lula gran -M9680.3 el 10/10/2020), i resulta impossible determinar la data d’incidència poblacional de la primera neoplàsia (limfoma fol·licular, en aquest exemple), s’ha d’assumir que la data d’incidència poblacional d’aquesta és 91 dies anterior a la data de la transformació. A l’exemple descrit, la data d’incidència poblacional imputada a la primera neoplàsia seria l’11/7/2020.

Figura 5. Algorisme per a la decisió de la transformació hematològica

¹ Criteris morfològics: combinacions de la primera i la segona morfologies que es descriuen a l’annex 4. ² Criteris temporals: data d’incidència poblacional de la primera neoplàsia - Data de la transformació de la segona neoplàsia.

Tractaments[modifica | modifica el codi]

La informació dels tractaments d’ASEDAT (cirurgia, trasplantaments, quimioteràpia i radioteràpia) es carrega automàticament a partir de les AH i les bases de dades d’ESPOQ i RT. Els RTH ICO-ICS no afegeixen tractaments manualment ja que només es registren els tractaments administrats als centres de l’RTH. En pacients amb tumors múltiples s’ha de revisar manualment l’assignació dels tractaments de cada tumor.

ASEDAT assigna el primer tractament administrat a un tumor al centre de l’RTH i també els tractaments administrats successivament (si el pacient torna a ingressar o a ser tractat ambulatòriament). A posteriori, en l’anàlisi estadística es delimita el període de seguiment d’acord amb els objectius definits.

Nota 1. En els tumors múltiples s’ha de comprovar que els tractaments quedin assignats al tumor corresponent; si no és així, el revisor els ha de reassignar o esborrar manualment.

Nota 2. S’ha de ser especialment curós amb els tumors múltiples d’una mateixa localització (p. ex., mama, pulmó, bufeta...) atès que els tractaments s’assignen indistintament als tumors amb la mateixa topografia (duplicació de la informació). D’acord amb la informació de la revisió manual, el revisor ha d’assignar el/s tractament/s al/s tumor/s que correspongui.

Radioteràpia (RT)[modifica | modifica el codi]

La informació dels tractaments d’RT s’obté a partir de dues fonts d’informació.

1. La base de dades d’RT.
2. Els codis CIM-9/CIM-10 d’RT de les AH.

Si consta tractament d’RT a la base de dades d’RT, ASEDAT reassigna automàticament aquest tractament al tumor. En el cas que la radioteràpia s’extregui d’AH, si el pacient presenta més d’un tumor (tumors múltiples), el revisor reassigna l’RT manualment al tumor que li correspon.

Les variables d’RT incloses automàticament són:

• ID radioteràpia: identificació a la base de dades d’RT.
• Centre: centre de l’RTH.
• Data d’inici: data d’inici de l’RT.
• Data de finalització: data final de l’RT.
• Motiu de tractament: intenció de l’RT (primari; metàstasi/pal·liatiu; altres).
• Tècnica especial: tècnica de l’RT (no; irradiació corporal total; irradiació hemicorporal total; hiperfraccionament; radiocirurgia; RT intraoperatòria; braquiteràpia; altres).
• Aparells: aparell emprat (ortovoltatge; cobaltoteràpia; accelerador de fotons; accelerador d’electrons; cobaltoteràpia + accelerador de fotons; cobaltoteràpia + accelerador d’electrons; accelerador de fotons + accelerador d’electrons; cobaltoteràpia + ortovoltatge; braquiteràpia).
• Càlcul de la dosi: mètode de càlcul de la dosi de la radiació (planificació en un punt; distribució en un pla; punt fora d’eix; dosimetria tridimensional).
• Dosi total: dosi total de l’RT.
• Nombre de sessions: nombre de sessions d’RT.
• Interrupció del tractament: interrupció del tractament amb RT (no; sí).
• Complexitat: complexitat del tractament (pal·liatiu; intermedi; complicat).
• Tumor associat: tumor al qual fa referència el tractament.
• Lateralitat: en cas que el tumor tingui associada una lateralitat, apareix en aquesta variable. Els valors són: dreta, esquerra o bilateral.

Nota 1. La braquiteràpia s’extreu de l’AH. L’identificador que ASEDAT li assigna automàticament és el de contacte de l’AH i es reflecteix a les variables Tècnica especial, Centre, Data d’inici i Data de finalització.

Quimioteràpia (QT)[modifica | modifica el codi]

Si consta tractament amb QT en el fitxer d’entrada (ESPOQ), ASEDAT l’assigna al tumor. Si el pacient presenta més d’un tumor (tumors múltiples), el revisor ha de reassignar la QT manualment al tumor que li correspon. Les variables de QT incloses automàticament són:

• ID quimioteràpia: identificació a l’ESPOQ de l’ICO.
• Centre: centre on es practica el tractament de QT.
• Servei: servei que prescriu la QT.
• Data de prescripció: data de prescripció de la QT.
• Data de presa: data d’inici de la QT.
• Classificació: protocol de tractament aplicat.
• Protocol: fàrmac administrat.
• Assaig: participació o no a un assaig clínic.
• Tumor associat: tumor al qual fa referència el tractament.
• Lateralitat: en cas que el tumor tingui associada una lateralitat, apareix en aquesta variable. Els valors són: dreta, esquerra o bilateral.

Per consultar les classificacions i protocols que inclou l’ESPOQ de l’ICO es pot accedir a l’enllaç Classificacions i protocols ESPOQ publicat a la pantalla de quimioteràpia d’ASEDAT.

Cirurgia (CIR)[modifica | modifica el codi]

La cirurgia s’obté a partir dels codis de procediments quirúrgics de l’AH codificats amb la CIM-9/CIM-10. S’han definit uns diccionaris de procediments quirúrgics específics per a cada localització tumoral per la CIM-9 (actualment estan en desenvolupament les de la CIM-10).

ASEDAT assigna la cirurgia de l’AH a un tumor si la localització del diagnòstic principal (DP) del mateix episodi coincideix amb alguna de les localitzacions dels tumors proposats per ASEDAT. ASEDAT no inclou la cirurgia si el DP de l’AH no és un codi de neoplàsia primària. De la mateixa manera, també s’assignen les cirurgies dels episodis d’AH amb un DP de neoplàsia primària subseqüents a l’episodi principal o de diagnòstic del tumor.

Les cirurgies assignades a un tumor es revisen manualment, especialment en els tumors múltiples.

Nota 1. Només es capten les cirurgies de metàstasis per als tumors colorectals amb estadi IV en el moment del diagnòstic.

Les variables de CIR incloses automàticament són:

• ID contacte: identificador a l’AH.
• Centre: centre hospitalari on ingressa el pacient.
• Data d’ingrés: data en què ingressa el pacient.
• Data de cirurgia: data de la intervenció quirúrgica del pacient.
• Data d’alta: data d’alta de l’hospital.
• Tipus de procediment: tipus de procediment practicat. Pot prendre els valors PP: procediment principal; PS1: procediment secundari 1... PS7: procediment secundari 7.
• Codi procediment: codi CIM-9 o CIM-10 del procediment practicat.
• Descripció procediment: descripció del procediment practicat.
• Diag. principal: codi CIM-9 del diagnòstic principal.
• Tumor associat: tumor al qual fa referència el tractament.
• Lateralitat: en cas que el tumor tingui associada una lateralitat, apareix en aquesta variable. Els valors són: dreta, esquerra o bilateral.

Dins del diccionari de procediments quirúrgics, la variable TPL indica si el codi és de trasplantament. Aquesta informació és rellevant fonamentalment per a les neoplàsies hematològiques.

Referències bibliogràfiques[modifica | modifica el codi]

1. ↑ MacLennan R. Items of patients information which may be collected by registries. In: Jensen O, Parkin D, MacLennan R, Muir C, Skeet R, ed. Cancer Registration: Principles and Methods. IARC Scientific Publications No, 95. International Agency for Research on Cancer (IARC); 1991:43-63. https://publications.iarc.fr/Book-And-Report-+Series/Iarc-Scientific-Publications/Cancer-Registration-Principles-And-Methods-1991
2. ↑ Ribes J, Gálvez J, Melià A, Clèries R, Messeguer X, Bosch FX. Automatización de un registro hospitalario de tumores. Gac Sanit. 2005;19(3):221-228.
3. ↑ ^{Anar a :3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6} International Agency for Research on Cancer. Standards and Guidelines for Cancer Registration in Europe. The ENCR Recommendations. Vol I. (Tyczynski J, Démaret E, Parkin D, ed.). IARC Technical Publication No. 40; 2003. http://www.+iarc.fr/en/publications/pdfs-online/treport-pub/treport-pub40/index.php
4. ↑ ^{Anar a :4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7} Martos C, Crocetti E, Visser O, Rous B, Cancer Data Quality Checks Working Group. A Proposal on Cancer Data Quality Checks: One Common Procedure for European Cancer Registries. European Network of Cancer Registries; 2018. doi:10.2760/429053
5. ↑ ^{Anar a :5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6} International Agency for Research on Cancer, World Health Organization, International Association of Cancer Registries. Cancer Registration: Principles and Methods. (Jensen O, Parkin D, Maclennan R, Muir C, Skeet R, ed.). IARC Scientific Publications No, 95; 1991. https://publications.iarc.fr/Book-And-Report-Series/Iarc-Scientific-Publications/+Cancer-Registration-Principles-And-Methods-1991
6. ↑ ^{Anar a :6,0 6,1 6,2 6,3 6,4} World Health Organization. International Classification of Diseases for Oncology. Third Edition. First Revision. (Fritz A, Percy C, Jack A, et al., ed.).; 2013. https://apps.who.int/iris/handle/10665/42344
7. ↑ ^{Anar a :7,0 7,1} International Classification of Diseases for Oncology (ICD-O) - 3rd edition, 2nd revision. http://www.iacr.com.fr/+index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=100&Itemid=577
8. ↑ SNOMED International. SNOMED CT Release File Specifications. Published 2018. Accessed June 4, 2018. https://+confluence.ihtsdotools.org/display/DOCRELFMT/SNOMED+CT+Release+File+Specifications
9. ↑ International Agency for Research on Cancer, World Health Organization. WHO Classification of Tumours. IARC, Lyon. Published 2018. Accessed June 6, 2018. https://whobluebooks.iarc.fr/
10. ↑ Fletcher CD., Bridge JA, Hogendoorn PC., Mertens F, ed. WHO Classification of Tumours of Soft Tissue and Bone. 4th ed. International Agency for Research on Cancer; 2013. https://publications.iarc.fr/Book-And-Report-Series/Who-+Classification-Of-Tumours
11. ↑ Kurman RJ, Carcangiu ML, Herrington CS, Young RH, ed. WHO Classification of Tumours of Female Reproductive Organs. 4th ed. International Agency for Research on Cancer; 2014. https://publications.iarc.fr/Book-And-Report-+Series/Who-Classification-Of-Tumours
12. ↑ Bosman FT, Carneiro F, Hruban RH, Theise ND, ed. WHO Classification of Tumours of the Digestive System. 4th ed. International Agency for Research on Cancer; 2010. https://publications.iarc.fr/Book-And-Report-Series/Who-+Classification-Of-Tumours/
13. ↑ Lloyd R V., Osamura RY, Klöppel G, Rosai J, ed. WHO Classification of Tumours of Endocrine Organs. 4th ed. International Agency for Research on Cancer; 2017. https://publications.iarc.fr/Book-And-Report-Series/Who-+Classification-Of-Tumours/
14. ↑ El-Naggar AK, Chan JK., Grandis JR, Takata T, Slootweg PJ, ed. WHO Classification of Head and Neck Tumours. 4th ed. International Agency for Research on Cancer; 2017. https://publications.iarc.fr/Book-And-Report-Series/Who-+Classification-Of-Tumours/
15. ↑ LeBoit PE, Burg G, Weedon D, Sarasin A, ed. WHO Classification of Tumours. Pathology and Genetics of Skin Tumours. IARC press; 2006. https://publications.iarc.fr/Book-And-Report-Series/Who-Classification-Of-Tumours/
16. ↑ ^{Anar a :16,0 16,1 16,2} Louis DN, Ohgaki H, Wiestler OD, Cavenee WK, ed. WHO Classification of Tumours of the Central Nervous System. Revised4th ed. International Agency for Research on Cancer; 2016. https://publications.iarc.fr/Book-And-Report-+Series/Who-Classification-Of-Tumours/
17. ↑ DeLellis ronald A, Lloyd R V, Heitz PU, Eng C, ed. WHO Classification of Tumours. Pathology and Genetics of Tumours of Endocrine Organs. IARC Press; 2004. https://publications.iarc.fr/Book-And-Report-Series/Who-Classification-Of-+Tumours/
18. ↑ Swerdlow SH, Campo E, Harris NL, et al., ed. WHO Classification of Tumours of Haematopoietic and Lymphoid Tissues. 4th ed. International Agency for Research on Cancer; 2008. https://publications.iarc.fr/Book-And-Report-Series/+Who-Classification-Of-Tumours/
19. ↑ Swerdlow SH, Campo E, Harris NL, et al., ed. WHO Classification of Tumours of Haematopoietic and Lymphoid Tissues. Revised4th ed. International Agency for Research on Cancer; 2017. https://publications.iarc.fr/Book-And-Report-+Series/Who-Classification-Of-Tumours/
20. ↑ Moch H, Humphrey PA, Ulbright TM, Reuter VE, ed. WHO Classification of Tumours of the Urinary System and Male Genital Organs. 4th ed. International Agency for Research on Cancer; 2016. https://publications.iarc.fr/Book-And-+Report-Series/Who-Classification-Of-Tumours/
21. ↑ Travis WD, Brambilla E, Burke AP, Marx A, Nicholson AG, ed. WHO Classification of Tumours of the Lung, Pleura, Thymus and Heart. 4th ed. International Agency for Research on Cancer; 2015. https://publications.iarc.fr/Book-And-Report-+Series/Who-Classification-Of-Tumours/
22. ↑ Lakhani SR, Ellis IO, Schnitt SJ, Tan PH, van de Vijver MJ, ed. WHO Classification of Tumours of the Breast. 4th ed. International Agency for Research on Cancer; 2012. https://publications.iarc.fr/Book-And-Report-Series/Who-+Classification-Of-Tumours/
23. ↑ Sanz X, Pareja L, Rius A, et al. Definition of a SNOMED CT pathology subset and microglossary, based on 1.17 million biological samples from the Catalan Pathology Registry. J Biomed Inform. 2018;78:167-176. https://doi.+org/10.1016/j.jbi.2017.11.010
24. ↑ Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat de la Fundació TIC Salut Social. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. 8a. versió de l’extensió catalana de SNOMED CT. Published online 2018. https://ticsalutsocial.cat/+formulari-dobtencio-de-snomed-ct/
25. ↑ National Cancer Institute at the National Institutes of Health. National Cancer Institute. Accessed June 14, 2018. https://www.cancer.gov/
26. ↑ Oncolink. Clasificación de Nottingham en cáncer de mama | OncoLink. Published 2021. https://es.oncolink.org/%20 preguntas-mas-frecuentes/tipos-de-cancer/clasificacion-de-nottingham-en-cancer-de-mama
27. ↑ Rodríguez Jasso V, Serrano Brambila E, Maldonado Alcara E. Factores pronósticos en cáncer renal localizado y localmente avanzado. Actas Urológicas Españolas. 2008;32(3):320-324.
28. ↑ Liu N, Gan W, Qu F, et al. Does the Fuhrman or World Health Organization/International Society of Urological Pathology Grading System Apply to the Xp11.2 Translocation Renal Cell Carcinoma?: A 10-Year Single-Center Study. Am J Pathol. 2018;188(4):929-936. doi:10.1016/j.ajpath.2017.12.018
29. ↑ ^{Anar a :29,0 29,1} Droller MJ, ed. Bladder Cancer: Current Diagnosis and Treatment. Humana Press; 2001.
30. ↑ ^{Anar a :30,0 30,1} Louis DN, Ohgaki H, Wiestler OD, Cavenee WK, ed. WHO Classification of Tumours of the Central Nervous System. 4th ed. Interantional Agency for Research on Cancer; 2007. https://publications.iarc.fr/Book-And-Report-Series/Who-+Classification-Of-Tumours/
31. ↑ ^{Anar a :31,0 31,1 31,2 31,3} International Union Against Cancer (UICC). TNM Classification of Malignant Tumours, Seventh Edition. (Sobin L, Gospodarowicz MK, Wittekind C, ed.). John Wiley & sons, Ltd.; 2009.
32. ↑ ^{Anar a :32,0 32,1 32,2 32,3} Union for International Cancer Control (UICC). TNM Classification of Malignant Tumours, Eighth Edition. (Brierley JD, Gospodarowicz MK, Wittekind C, ed.). John Wiley & sons, Ltd.; 2017.
33. ↑ ^{Anar a :33,0 33,1 33,2 33,3 33,4 33,5} Gershenwald JE, Scolyer RA, Hess KR, et al. Melanoma staging: Evidence-based changes in the American Joint Committee on Cancer eighth edition cancer staging manual. CA Cancer J Clin. 2017;67(6). http://doi.wiley.+com/10.3322/caac.21409
34. ↑ ^{Anar a :34,0 34,1 34,2 34,3} Gordetsky J, Epstein J. Grading of prostatic adenocarcinoma: Current state and prognostic implications. Diagn Pathol. 2016;11(1):1:8. http://dx.doi.org/10.1186/s13000-016-0478-2
35. ↑ ^{Anar a :35,0 35,1} Edge SB, Byrd DR, Compton CC, Fritz AG, Greene FL, III AT, ed. Colon and Rectum. In: AJCC Cancer Staging Manual. 7th ed. American Joint Committee on Cancer; 2010:143-164.
36. ↑ Cheson BD, Fisher RI, Barrington SF, et al. Recommendations for initial evaluation, staging, and response assessment of hodgkin and non-hodgkin lymphoma: The lugano classification. J Clin Oncol. 2014;32(27):3059-3067.
37. ↑ ^{Anar a :37,0 37,1 37,2} Gavin A, Rous B, Marcos-Gragera R, et al. Towards optimal clinical and epidemiological registration of haematological malignancies: Guidelines for recording progressions, transformations and multiple diagnoses. Eur J Cancer. 2015;51(9):1109-1122. http://dx.doi.org/10.1016/j.ejca.2014.02.008
38. ↑ Haemacare. Manual for Coding and Reporting EDITORS. Repr from Tumori. 2010;96(4). https://www.registri-tumori.it/cms/sites/default/files/Manual.pdf