Virus d'Epstein-Barr: diferència entre les revisions

De RTH
Salta a la navegació Salta a la cerca
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
El virus d'Epstein-Barr (VEB) és un herpesvirus humà molt comú. Encara que sol causar mononucleosi lleu, la IARC el classifica com a carcinògen de tipus I, ja que és capaç de segrestar el genoma humà i induir la proliferació cel·lular descontrolada.
El virus d'Epstein-Barr (VEB) és un herpesvirus humà molt comú. Encara que sol causar mononucleosi lleu, la IARC el classifica com a carcinògen de tipus I, perquè durant la infecció latent expressa diferents proteïnes o microARN amb capacitat oncogènica, per la qual cosa les cèl·lules infectades tindrien el potencial de desenvolupar càncer.


Els mecanismes d'acció oncogènica inclouen<ref name=":0">https://www.cancer.gov/espanol/publicaciones/diccionarios/diccionario-cancer/def/virus-de-epstein-barr</ref><ref name=":1">https://www.misistemainmune.es/enfermedades-sistema-inmunitario/cancer/cancer-e-infecciones-por-el-virus-de-epstein-barr.</ref> :
Els mecanismes d'acció oncogènica inclouen<ref name=":0">https://www.cancer.gov/espanol/publicaciones/diccionarios/diccionario-cancer/def/virus-de-epstein-barr</ref><ref name=":1">https://www.misistemainmune.es/enfermedades-sistema-inmunitario/cancer/cancer-e-infecciones-por-el-virus-de-epstein-barr.</ref> :


• '''Infecció primària''': El virus infecta els limfòcits B i les cèl·lules epitelials.  
• '''Infecció primària''': El virus infecta els limfòcits B del sistema immunitari i les cèl·lules epitelials.  


• '''Alteració del genoma''': Produeix proteïnes que interfereixen amb la regulació del cicle cel·lular i indueixen inestabilitat genòmica i trencaments cromosòmics.  
• '''Alteració del genoma''': Produeix proteïnes que interfereixen amb la regulació del cicle cel·lular i indueixen inestabilitat genòmica i trencaments cromosòmics.  
Línia 15: Línia 15:
• '''Carcinoma Nasofaringi''': Un tumor del teixit epitelial de la gola molt associat a certes poblacions té una incidència molt més alta en poblacions del sud-est asiàtic i el sud de la Xina) i on el VEB actua directament com a motor tumoral.
• '''Carcinoma Nasofaringi''': Un tumor del teixit epitelial de la gola molt associat a certes poblacions té una incidència molt més alta en poblacions del sud-est asiàtic i el sud de la Xina) i on el VEB actua directament com a motor tumoral.


• '''Càncer gàstric''': Una proporció significativa dels adenocarcinomes gàstrics presenten presència del virus.  
• '''Càncer gàstric''': Una proporció significativa dels adenocarcinomes gàstrics presenten presència del virus.
 
 


'''Referències bibliogràfiques''':  
'''Referències bibliogràfiques''':  

Revisió del 08:46, 11 ago 2026

El virus d'Epstein-Barr (VEB) és un herpesvirus humà molt comú. Encara que sol causar mononucleosi lleu, la IARC el classifica com a carcinògen de tipus I, perquè durant la infecció latent expressa diferents proteïnes o microARN amb capacitat oncogènica, per la qual cosa les cèl·lules infectades tindrien el potencial de desenvolupar càncer.

Els mecanismes d'acció oncogènica inclouen[1][2] :

Infecció primària: El virus infecta els limfòcits B del sistema immunitari i les cèl·lules epitelials.

Alteració del genoma: Produeix proteïnes que interfereixen amb la regulació del cicle cel·lular i indueixen inestabilitat genòmica i trencaments cromosòmics.

Evasió immunològica: El VEB activa mecanismes per evitar ser destruït pel sistema immunitari, facilitant la supervivència de les cèl·lules alterades.

El VEB està directament relacionat amb la formació de diversos tumors malignes[1][2][3] [4]:

Limfomes: Principalment el limfoma de Burkitt, el limfoma de cèl·lules T i limfomes en pacients immunodeprimits (com a receptors de trasplantaments).

Carcinoma Nasofaringi: Un tumor del teixit epitelial de la gola molt associat a certes poblacions té una incidència molt més alta en poblacions del sud-est asiàtic i el sud de la Xina) i on el VEB actua directament com a motor tumoral.

Càncer gàstric: Una proporció significativa dels adenocarcinomes gàstrics presenten presència del virus.

Referències bibliogràfiques: