Recompte de mitosi o index mitòtic

El recompte de mitosi o índex mitòtic (que determina el nombre de mitosi) és la relació percentual entre el nombre de cèl·lules en divisió en una nmostra de texixit tumoral i el total de cèl·lules observades.

En patologia, s'expressa com el nombre de figures mitòtiques (fases de profase a telofase) comptades en 10 camps de gran augment (a 400x) d'un microscopi. Per a l'estudi de teixits, els especialistes en anatomia patològica utilitzen aquestes xifres principalment per avaluar la malignitat i pronòstic de certs tumors.

El recompte de mitosi es realitza mitjançant aquestes pautes:

Selecció de l'àrea: S'examinen els marges d'avanç del tumor, a les àrees més actives i de major cel·lularitat (les conegudes com a "punts calents" o hot spots).

Habitualment s'expressa com el nombre de mitosis per mil·límetre quadrat (mm²). Un índex elevat indica un creixement tumoral ràpid i s'associa fortament amb l'agressivitat, taxes de supervivència més baixes i un risc més gran de metàstasi.

Els patòlegs utilitzen l'índex mitòtic com a mètrica clau per determinar el grau del tumor. És un predictor independent potent de la supervivència lliure de malaltia en càncers com el melanoma i el carcinoma hepatocel·lular (càncer de fetge).

Un índex mitòtic elevat sovint determina quins tractaments són necessaris. Per exemple, en el càncer de mama, un índex d'activitat mitòtica alt ajuda els oncòlegs a identificar pacients d'alt risc sense afectació ganglionar que es beneficiaran més de la quimioteràpia adjuvant.

Com es mesura:

Avaluació manual: tradicionalment, els patòlegs compten visualment el nombre de figures mitòtiques al microscopi, examinant 1 mm² (10 HPF o camps de gran augment consecutius) dins de les regions del tall de teixit amb una divisió més activa i invasiva.

Patologia computacional: atès que el recompte manual requereix molt de temps i està subjecte a variabilitat humana, l'oncologia moderna utilitza cada vegada més la intel·ligència artificial (IA) i eines computacionals sobre imatges digitals de les preparacions per obtenir percentatges de mitosi altament precisos i reproduïbles.

Factors que influeixen en el recompte: tot i ser molt informativa, la taxa mitòtica pot fluctuar en funció de variables preanalítiques. El temps que triga el teixit a ser conservat (fixat en formalina) i la isquèmia en mostres quirúrgiques grans poden provocar la degradació de les figures mitòtiques; per això és vital seguir directrius de manipulació estandarditzades.

Equivalències habituals i càlculs:

No hi ha una única equivalència universal entre un HPF (High-Power Field o camp de gran augment) i el  mm2, ja que l'àrea d'un HPF depèn del model del microscopi (específicament del diàmetre del camp ocular i l'objectiu).

Per estandarditzar el diagnòstic, la guia de l'ICCR (International Collaboration on Cancer Reporting) recomana expressar el recompte mitòtic directament en mm².

1 HPF promig: En molts microscopis moderns, l'àrea de 1 HPF és d'aproximadament 0.237 mm².

Conversió estàndard: La mesura consensuada és que 10 HPFs equivalen a uns 2 mm² de teixit.

Càlcul exacte: Per trobar la vostra equivalència exacta, podeu calcular l'àrea del vostre microscopi dividint el número de camp (FN) de l'ocular (sol ser 20, 22, etc.) entre l'augment de l'objectiu (40x) i aplicant la fórmula de l'àrea del cercle: A = número pi · r2.

Relació per àrea en mm²:

En patologia, les taxes mitòtiques se solen estandarditzar avaluant àrees completes en lloc de comptar un nombre arbitrari de camps, cosa que evita errors de sobreestimació:

2 mm²: Equival a comptar al voltant de 8 a 10 HPFs (depenent del diàmetre del teu equip).

5 mm²: Equival a comptar entre 20 i 25 HPFs en microscopis moderns.