Recompte de mitosi o index mitòtic

El recompte de mitosi o índex mitòtic (que determina el nombre de mitosi) és la relació percentual entre el nombre de cèl·lules en divisió i el total de cèl·lules observades.

En patologia, s'expressa com el nombre de figures mitòtiques comptades en 10 camps de gran augment (a 400x) d'un microscopi. Per a l'estudi de teixits, els especialistes en anatomia patològica utilitzen aquestes xifres principalment per avaluar la malignitat i pronòstic de certs tumors.

El recompte de mitosi es realitza mitjançant aquestes pautes:

Selecció de l'àrea: S'examinen les vores d'avanç del tumor, a les àrees més actives i de major cel·lularitat (les conegudes com a "punts calents" o hot spots).

Càlcul: Es compten les figures mitòtiques (fases de profase a telofase) per cada 10 camps de gran augment consecutius. Valors alts indiquen proliferació cel·lular accelerada.

L'índex mitòtic mesura el percentatge de cèl·lules que es divideixen activament (mitosi) en una mostra de teixit tumoral; habitualment s'expressa com el nombre de mitosis per mil·límetre quadrat (mm²). Un índex elevat indica un creixement tumoral ràpid i s'associa fortament amb l'agressivitat, taxes de supervivència més baixes i un risc més gran de metàstasi.

Els patòlegs utilitzen l'índex mitòtic com a mètrica clau per determinar el grau del tumor. És un predictor independent potent de la supervivència lliure de malaltia en càncers com el melanoma i el carcinoma hepatocel·lular (càncer de fetge).

Un índex mitòtic elevat sovint determina quins tractaments són necessaris. Per exemple, en el càncer de mama, un índex d'activitat mitòtica alt ajuda els oncòlegs a identificar pacients d'alt risc sense afectació ganglionar que es beneficiaran més de la quimioteràpia adjuvant.

Com es mesura:

Avaluació manual: tradicionalment, els patòlegs compten visualment el nombre de figures mitòtiques al microscopi, examinant 1 mm² (10 HPF o camps de gran augment) dins de les regions del tall de teixit amb una divisió més activa i invasiva.

Patologia computacional: atès que el recompte manual requereix molt de temps i està subjecte a variabilitat humana, l'oncologia moderna utilitza cada vegada més la intel·ligència artificial (IA) i eines computacionals sobre imatges digitals de les preparacions per obtenir percentatges de mitosi altament precisos i reproduïbles.

Factors que influeixen en el recompte: tot i ser molt informativa, la taxa mitòtica pot fluctuar en funció de variables preanalítiques. El temps que triga el teixit a ser conservat (fixat en formalina) i la isquèmia en mostres quirúrgiques grans poden provocar la degradació de les figures mitòtiques; per això és vital seguir directrius de manipulació estandarditzades.

Selecció de l'àrea: S'examinen els marges d'avanç del tumor, a les àrees més actives i de major cel·lularitat (les conegudes com a "punts calents" o hot spots).

Avaluació manual: tradicionalment, els patòlegs compten visualment el nombre de figures mitòtiques al microscopi, examinant 1 mm² (10 HPF o camps de gran augment consecutius) dins de les regions del tall de teixit amb una divisió més activa i invasiva.

Patologia computacional: atès que el recompte manual requereix molt de temps i està subjecte a variabilitat humana, l'oncologia moderna utilitza cada vegada més la intel·ligència artificial (IA) i eines computacionals sobre imatges digitals de les preparacions per obtenir percentatges de mitosi altament precisos i reproduïbles.

Factors que influeixen en el recompte: tot i ser molt informativa, la taxa mitòtica pot fluctuar en funció de variables preanalítiques. El temps que triga el teixit a ser conservat (fixat en formalina) i la isquèmia en mostres quirúrgiques grans poden provocar la degradació de les figures mitòtiques; per això és vital seguir directrius de manipulació estandarditzades.

Equivalències habituals i càlculs:

No hi ha una única equivalència universal entre un HPF (High-Power Field o camp de gran augment) i el  mm2, ja que l'àrea d'un HPF depèn del model del microscopi (específicament del diàmetre del camp ocular i l'objectiu).

Per estandarditzar el diagnòstic, la guia de l'ICCR (International Collaboration on Cancer Reporting) recomana expressar el recompte mitòtic directament en mm².

1 HPF promig: En molts microscopis moderns, l'àrea de 1 HPF és d'aproximadament 0.237 mm².

Conversió estàndard: La mesura consensuada és que 10 HPFs equivalen a uns 2 mm² de teixit.

Càlcul exacte: Per trobar la vostra equivalència exacta, podeu calcular l'àrea del vostre microscopi dividint el número de camp (FN) de l'ocular (sol ser 20, 22, etc.) entre l'augment de l'objectiu (40x) i aplicant la fórmula de l'àrea del cercle: A = número pi · r2.

Relació per àrea en mm²:

En patologia, les taxes mitòtiques se solen estandarditzar avaluant àrees completes en lloc de comptar un nombre arbitrari de camps, cosa que evita errors de sobreestimació:

2 mm²: Equival a comptar al voltant de 8 a 10 HPFs (depenent del diàmetre del teu equip).

5 mm²: Equival a comptar entre 20 i 25 HPFs en microscopis moderns.