Virus d'Epstein-Barr: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
El virus d'Epstein-Barr (VEB) és un herpesvirus humà molt comú. Encara que sol causar mononucleosi lleu, la IARC el classifica com a carcinògen de tipus I, ja que és capaç de segrestar el genoma humà i induir la proliferació cel·lular descontrolada. | El virus d'Epstein-Barr (VEB) és un herpesvirus humà molt comú. Encara que sol causar mononucleosi lleu, la IARC el classifica com a carcinògen de tipus I, ja que és capaç de segrestar el genoma humà i induir la proliferació cel·lular descontrolada. | ||
Els mecanismes d'acció oncogènica inclouen <ref> https://www.cancer.gov/espanol/publicaciones/diccionarios/diccionario-cancer/def/virus-de-epstein-barr.</ref><ref>[[https | Els mecanismes d'acció oncogènica inclouen <ref> https://www.cancer.gov/espanol/publicaciones/diccionarios/diccionario-cancer/def/virus-de-epstein-barr.</ref><ref>[[Https|https://www.misistemainmune.es/enfermedades-sistema-inmunitario/cancer/cancer-e-infecciones-por-el-virus-de-epstein-barr.]]</ref>: | ||
• '''Infecció primària''': El virus infecta els limfòcits B i les cèl·lules epitelials. | • '''Infecció primària''': El virus infecta els limfòcits B i les cèl·lules epitelials. | ||
Revisió del 10:05, 30 juny 2026
El virus d'Epstein-Barr (VEB) és un herpesvirus humà molt comú. Encara que sol causar mononucleosi lleu, la IARC el classifica com a carcinògen de tipus I, ja que és capaç de segrestar el genoma humà i induir la proliferació cel·lular descontrolada.
Els mecanismes d'acció oncogènica inclouen [1][2]:
• Infecció primària: El virus infecta els limfòcits B i les cèl·lules epitelials.
• Alteració del genoma: Produeix proteïnes que interfereixen amb la regulació del cicle cel·lular i indueixen inestabilitat genòmica i trencaments cromosòmics.
• Evasió immunològica: El VEB activa mecanismes per evitar ser destruït pel sistema immunitari, facilitant la supervivència de les cèl·lules alterades.
El VEB està directament relacionat amb la formació de diversos tumors malignes: [1, 2, 3, 4]
• Limfomes: Principalment el Limfoma de Burkitt, el limfoma de cèl·lules T i limfomes en pacients immunodeprimits (com a receptors de trasplantaments).
• Carcinoma Nasofaringi: Un tumor del teixit epitelial de la gola molt associat a certes poblacions té una incidència molt més alta en poblacions del sud-est asiàtic i el sud de la Xina) [1, 2, 3, 4] i on el VEB actua directament com a motor tumoral.
• Càncer gàstric: Una proporció significativa dels adenocarcinomes gàstrics presenten presència del virus.
Referències bibliogràfiques: