Mostra la font per a Virus d'Epstein-Barr

El virus d'Epstein-Barr (VEB) és un herpesvirus humà molt comú. Encara que sol causar mononucleosi lleu, la IARC el classifica com a carcinògen de tipus I, ja que és capaç de segrestar el genoma humà i induir la proliferació cel·lular descontrolada.

Els mecanismes d'acció oncogènica inclouen [1,2]:

• Infecció primària: El virus infecta els limfòcits B i les cèl·lules epitelials. [1, 2]

• Alteració del genoma: Produeix proteïnes que interfereixen amb la regulació del cicle cel·lular i indueixen inestabilitat genòmica i trencaments cromosòmics. [1, 2]

• Evasió immunològica: El VEB activa mecanismes per evitar ser destruït pel sistema immunitari, facilitant la supervivència de les cèl·lules alterades. [1]

El VEB està directament relacionat amb la formació de diversos tumors malignes: [1, 2, 3, 4]

• '''Limfomes''': Principalment el Limfoma de Burkitt, el limfoma de cèl·lules T i limfomes en pacients immunodeprimits (com a receptors de trasplantaments).

• '''Carcinoma Nasofaringi''': Un tumor del teixit epitelial de la gola molt associat a certes poblacions té una incidència molt més alta en poblacions del sud-est asiàtic i el sud de la Xina) [1, 2, 3, 4] i on el VEB actua directament com a motor tumoral.

• '''Càncer gàstric''': Una proporció significativa dels adenocarcinomes gàstrics presenten presència del virus. 


Referències: 

·        1)   <nowiki>https://www.cancer.gov/espanol/publicaciones/diccionarios/diccionario-cancer/def/virus-de-epstein-barr</nowiki>

2       <nowiki>https://www.misistemainmune.es/enfermedades-sistema-inmunitario/cancer/cancer-e-infecciones-por-el-virus-de-epstein-barr</nowiki>

3       <nowiki>https://ecancer.org/es/news/24517-el-virus-de-epstein-barr-secuestra-el-genoma-del-huesped-y-potencia-el-carcinoma-nasofaringeo</nowiki>

4       <nowiki>https://ecancer.org/es/news/24517-el-virus-de-epstein-barr-secuestra-el-genoma-del-huesped-y-potencia-el-carcinoma-nasofaringeo</nowiki>. El papel del virus de Epstein-Barr en las neoplasias malignas epiteliales.  Sai-Wah Tsao , Chi Man Tsang , Ka-Fai To y Kwok-Wai     Lo, J. Pathol. 2015 enero; 235(2): 323–333.